Ara

NETANYAHU ES QUEDA SOL (I L’‘ABC’ TAMBÉ)

CADA VEGADA són més veus les que perden la por de dir que un genocidi és un genocidi, però encara hi ha mitjans empedreïts que justifiquen les terrorífiques polítiques de Netanyahu. Només calia veure l’estesa de portades d’aquest dissabte, que recollien la quixotesca intervenció del primer ministre israelià davant d’una assemblea de les Nacions Unides virtualment buida. Que diaris com El País recollissin aquesta soledat era esperable (“La majoria de països planten a L’ONU un desafiant Netanyahu”), però no ho era tant que ho fes també El Mundo, amb el titular “El macabre xou de Netanyahu agreuja la seva solitud diplomàtica”. Em sembla un símptoma saludable que, de la mateixa manera que es pot ser defensor de la causa palestina sense que això comporti automàticament la sospita de professar odi als jueus, cal reconèixer la valentia de qui sol ser-ne contrari però que és capaç d’admetre que l’actual govern israelià ha perdut els papers, la decència i la humanitat. Amb tot, encara n’hi havia que asseguraven que a l’autopista hi havia centenars de cotxes contra direcció, sense sospitar que en realitat n’hi ha un de sol. Era el diari Abc, amb “Netanyahu desafia el boicot de «líders dèbils que recompensen fanàtics intolerants»”. Aquí, el premier ja no era el general perdut en el mateix laberint on s’ha atrinxerat, corsecat de solitud, sinó algú valent. La manera com el diari integrava la declaració en el titular de portada suposava servir-li la pilota del relat perquè intentés l’esmaixada, amb la narrativa segons la qual el món està rendit a la propaganda de Hamàs. Però si comparéssim els pressupostos de tots dos bàndols en aquest capítol la diferència seria similar a la d’inversió militar. O a la del dramàtic peatge de morts civils, intolerable a una banda i l’altra, però enormement asimètric. Seguir leyendo