Criatures

MARTA MÓNICA SÁNCHEZ I TONI DOMÈNECH “QUE NO SIGUEM PARES NO VOL DIR QUE NO SIGUEM UNA FAMÍLIA”

La rebuda no pot ser més espectacular, efusiva i allunyada de protocols i convencionalismes. Ens obren la porta del seu pis de Badalona la Marta, el Toni i... l’Ego. L’Ego és un gos que se’ns abraona, ens borda i ens llepa sense manies, com a pròleg de la conversa que mantindrem amb els seus feliços amos: Marta Mónica Sánchez i Toni Domènech. Ella, originària de Salamanca, té 43 anys i treballa de psicòloga clínica a l’Hospital Clínic de Barcelona. Ell, badaloní de tota la vida, té 46 anys, i la seva feina és d’informàtic a Colectic, una cooperativa de treball d’iniciativa social amb la seu al Raval barceloní. Es van conèixer, el 2016, gràcies a un grup de WhatsApp anomenat Swing y lo que surja, i es van casar, l’estiu del 2019, al poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, envoltats de família i amics. “Vaig ser jo qui li vaig demanar la mà al Toni!”, explica la Marta entre joioses rialles que es mesclen amb moments més emotius. “Un cop al mes, dissabte al matí, vaig a un grup de suport per a dones que no han pogut ser mares o que estan en el camí de poder ser-ho. En el nostre cas, ho hem intentat tres vegades, a través de la fecundació in vitro (FIV), i no ho hem aconseguit. El grup està conduït per Míriam Aguilar, que és una reconeguda divulgadora de la no maternitat per circumstàncies i autora del llibre ¿Y ahora qué?”, continua. El llibre d’Aguilar parteix de la següent reflexió: res et prepara per ser mare, però encara menys per no serho. Però, quin va ser el seu cas? “Durant la pandèmia ho vam intentar i, com que no funcionava, vam anar a buscar ajuda. Allà va començar tot el nostre procés amb la reproducció assistida. És un procés dur a escala emocional i de parella, especialment. Seguir leyendo