Ara

COMPRI EL NOSTRE DETERGENT, CONTRACTI UNA EUTANÀSIA

MACABRE però interessant debat al Regne Unit, que estudia aquests dies si legalitza les morts assistides per a aquells que no volen prolongar la seva agonia. Des del govern laborista s’assegura que, si s’aprova la mesura, les empreses que prestin aquest servei no podran publicitar-se. L’instint inicial és considerar-ho una hipocresia de tantes: si hi ha persones que han decidit prendre una de les decisions més complicades que podem imaginar, estaria bé que coneguessin les opcions disponibles. Però hi ha un precedent inquietant. A Bèlgica, fa tres anys, van fer un espot en el qual tres noies joveníssimes i guapíssimes, en un recés al gimnàs, parlaven sobre la mort assistida i la possibilitat de registrar-se encara amb plenes facultats com a opció preferent a les cures pal·liatives per si arriba un moment en què s’ha perdut la capacitat de decisió. Eren tan resplendents i serenes, levítiques fins i tot, que qualsevol persona estaria temptada de demanar ja una eutanàsia immediata només pel privilegi de formar part d’aquell perfumadíssim grup. L’anunci, edatista i cosificador, va acabar prohibit a la part francòfona del país al considerar que s’extralimitava i comportava un foment de la mort anticipada, per desesperació dels que advoquen per mantenir la vida (la seva i la de la resta) a tot preu. Per tant, al final, aquest dilema el resol cadascú segons el seu grau de confiança en l’espècie humana. Si és elevat, considerarà que no fa cap mal disposar d’informació i treure del tabú un assumpte espinós. Si és baix (i comptin-me en aquest grup), és fàcil que a Espanya no tinguem les gimnastes belgues cantant les excel·lències de la mort assistida, sinó que surti Belén Esteban en un anunci cridant a càmera amb gran profusió de capellans dient “Muérete ya, ¡y punto!”. Seguir leyendo